Sovint
passa que l'esclau de tal condició nascut, pensa que quant
succeïx en la seua vida obeïx a l'orde natural de les coses i per
consegüent no veu cap aberració en el fet de que siga l'amo i no
ell mateix qui controle el seu destí.
A
tal punt pot arribar esta naturalització de la desgràcia, que serà
l'esclau el primer defensor decidit del statu quo, alçant-se en
armes si és necessari contra aquells dels seus semblants que anhelen
la llibertat o l'aconseguisquen, perquè l'anhel o la victòria
d'estos no fan més que evidenciar lo miserable de la seua pròpia
existència.