Tinc per casa un recipient en el
que anem depositant els tapons de plàstic a mida que les botelles van quedant
buides i quan sobrepassen el depòsit, la meua dona els porta a un dels punts
repartits pel poble en que voluntaris s’encarreguen de fer arribar al
beneficiari estes plàstiques almoines. Se m’oblidava dir que l’objecte de tan
curiosa collita és el de sufragar el tractament mèdic d’algun menut afectat per
una malaltia greu o estranya i que els casos en que s’acudix a este sistema es
multipliquen exponencialment, de manera que no hi ha poble de la nostra
geografia que no lluïsca en els seus comerços la fotografia d’algun afectat, la
relació de la malaltia, el cost del tractament i els llocs on pot aportar la
seua contribució el ciutadà.
24/11/12
19/11/12
UNA MAJORIA PER A MAS
Fa ara vora dos anys, vaig escriure en este
mateix blog que era el moment de CiU i demanava als valencians residents a
Catalunya el seu vot per a esta formació i hui ho torne a fer en part per les
mateixes raons que argumentava en aquell escrit, però sobretot perquè em crec a
Mas, crec en les seues raons i crec en la necessitat d’un suport majoritari que
li done la força suficient per a acabar lo que ha començat.
Lo que diferència substancialment este escrit
al del 23 de novembre de 2010 és la situació. CiU no és ara un partit que ha
passat dos legislatures guanyant unes eleccions per a quedar-se en l’oposició,
ni la promesa de retorn a la senda de creixement després de dos governs
capitanejats pel PSC. Ara Mas és el President de la Generalitat Catalana en
època de tribulació i ha hagut de gestionar la crisi seguint les mateixes
coordenades que s’han sancionat des de l’Europa de Merkel i per tant té el
mateix desgast que els governants que han hagut d’administrar la misèria en tot
el continent. Haguera
sigut fàcil per la meua part callar, però no estic fet per als camins fàcils i
com he dit, crec en Mas.
6/11/12
LA INSOFRIBLE PASSIVITAT DELS GOVERNANTS
El Govern, siga quin siga el seu àmbit de
competència, té com a obligació ineludible el protegir al seu poble dels abusos
del poder. Si no ho fa deixa de ser legítim i ha de ser substituït pel propi
poble.
Crec profundament en la política i pense que
la solució als nostres problemes ha d’emanar de les institucions democràtiques.
No sóc cap antisistema preparat per a aprofitar aigües térboles per a anunciar
la fi d’una inexistent casta parasitària trufada de privilegis i no obstant
això, esta reflexió no deixa de vindre al meu pensament des de fa mesos i no
són pocs els dies en que m’ha llevat la son.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)