Páginas

16/1/18

PAGAR I PLORAR

Al remat tindran raó els qui es burlen de nosaltres dient-nos plorons. No parem de queixar-nos per tot. Que si el finançament, que si les infraestructures, que si el FLA… Queixar-nos ens queixem, però en això ens quedem i de queixar-se ningú s'ha fet ric.

Plorons ens diuen i a continuació amb “hidalga” fanfarroneria ens llancen el desafiament xantatgista i és que ens queixem de vici perquè ahí estan els pressupostos generals de l'Estat per aprovar i tan sols amb deixar-nos clavar un poc la punteta, quasi sense perdre la virginitat, s'obraria el miracle i s'acabarien les estretors. Plorem perquè ens ix molt bé i perquè les llàgrimes donen rèdit electoral, no costen i ací ens hem engolit el relat que val més honra sense barcos que barcos sense honra com a eslògan dels nostres representants que se la torquen amb paperet de fumar.

28/12/17

LLISTA DE DESITJOS

Vos confesse que últimament em costa trobar la motivació per a escriure. Posar-me davant del teclat em costa un món perquè suposa abstraure's d'un ambient excessivament empudegat del procés català que ha inundat des dels Mitjans de comunicació tradicionals a les xarxes socials cobrint-ho tot com un tarquim espes i apegalos que no deixa vore més enllà del referèndum, el 155, els piolins, les porres, els presos, els exiliats, l'Arrimadas i la tabarra de Tabarnia. Portem amb tot açò massa temps, com si no tinguerem problemes propis.

Embafat, he deixat de parar atenció a les notícies refugiant-me en l'univers NETFLIX i la meua opinió ha sigut el silenci en quantes conversacions que sobre política m’eixien al pas, però com sóc un animal polític una espècie de sentiment de culpa ha anat creixent en el meu interior fins que, lliscant-se entre músculs i tendons, m'ha forçat a trencar este silenci màrtir precisament hui, dia d'innocentades. Ho faré amb una llista de desitjos per a què l'any que ve i els successius, les valencianes i els valencians deixem de ser tan innocents.

23/11/17

DESTIL·LAR L’ODI

Van arribar a l'escena política revestits de novetat encara que venien amb el rodatge més que fet per terres catalanes. Van vendre en els platós televisius el seu centrisme reclamant-se hereus de la transició. Es van erigir en paladins contra la corrupció i recolzats pels mass media es van engolir a la seua predecessora UPyD com a matalaf de la caiguda del PP.

Aquella imatge idealitzada de gendre perfecte, pulcre i honrat que va unflar el suflé de Ciudadanos els va acompanyar fins que van xafar la moqueta del Congrés i la calor dels focus va començar a fondre la seua màscara de cera. Hui aquells furibunds atacs als corruptes s'han convertit en dòcils suports a governs tan esguitats per la merda que resulta difícil reprimir les arcades.

13/11/17

ENS FALTA UN REGÓ

Un regó, una fornada i quatre bescollades entre cap i coll. No tenim remei, ni sentit del ridícul ni, pitjor encara, sentit de Pàtria.

Este dissabte hi ha una manifestació convocada en defensa d'un finançament just, una mobilització que es mire per on es mire és necessària i convenient per a tot aquell no no vullga continuar aguantant un model que dessagna la nostra economia i ens convertix de facto en ciutadans de tercera regional i no obstant això hi ha qui li posa entrebancs.